Los valores inmateriales en las estrategias de espacios naturales protegidos. ¿Inclusión o exclusión?

Els plantejaments tècnics i metodològics normalment utilitzats en les darreres dècades en els processos de designació i planificació dels espais naturals protegits no reconeixen els valors immaterials, tot i que van ser molt presents en l’establiment de les primeres àrees protegides modernes a finals del segle XIX i inicis del XX. Els valors immaterials vinculats a la natura són una realitat que sovint s’ha hagut d’acabar incloent dins la categoria àmplia, i sovint vaga, de “valors culturals”. Tanmateix, el reconeixement nominal dels valors culturals poques vegades es troba reflectit en els instruments de gestió. En aquest cas, només se solen prendre en consideració els seus aspectes materials o físics,  com a recursos instrumentals en relació amb el “desenvolupament rural sostenible”. Ara bé, les raons per les quals la societat se sent inclinada a protegir certs espais naturals sovint no tenen res a veure amb l’economia i la ciència. La conservació de la diversitat natural i cultural no és tant una qüestió de coneixements científics i tècniques aplicades com una qüestió d’actituds i comportaments que enfonsen les seves arrels en la dimensió immaterial de l’home.

Aquesta fou  la primera comunicació presentada en un congrés estatal d’EUROPARC-España sobre aquest tema.