Christianity and The Survival of Creation

En aquest assaig, l’autor reflexiona sobre la responsabilitat del cristianisme davant la destrucció ecològica i defensa la necessitat d’una renovació profunda de la tradició cristiana. Reconeix la complicitat històrica de moltes institucions cristianes amb l’explotació de la natura i de les cultures humanes, durant els darrers segles, però sosté que aquesta pràctica contradiu aspectes fonamentals de la Bíblia. La Creació no pertany a l’ésser humà, sinó a Déu, i totes les criatures participen de la seva santedat. Per això, destruir la natura no és simplement una mala gestió dels recursos, sinó una forma de blasfèmia. Berry critica el dualisme que separa esperit i matèria, ànima i cos, religió i natura, culte i treball, que ha contribuït a legitimar l’economia industrial. Reclama una concepció de l’economia com a «llar» humana inserida en la llar natural, basada en la responsabilitat, la limitació i el respecte. També reivindica el treball i les arts com a formes de participació en la Creació: tot allò que fem transforma el món i pot honorar o degradar l’obra de Déu. Finalment, critica un cristianisme centrat en la salvació individual i aliat amb l’ordre econòmic i polític establert, i proposa recuperar una fe arrelada en la santedat de la vida, la cura de la Creació i la responsabilitat concreta envers el món.