David Abram

Ecològicament parlant, no són principalment les nostres afirmacions verbals les que són ” veritables” o “falses “, sinó el tipus de relacions que mantenim amb la resta de la natura. Podríem dir que una comunitat humana que viu en una relació mútuament beneficiosa amb la terra circumdant és una comunitat que viu en la veritat. Les maneres de parlar comunes a aquesta comunitat, les afirmacions i les creences que permeten perpetuar-se amb tanta reciprocitat, són, en aquest sentit important, veritables. Estan d’acord amb una relació correcta entre aquestes persones i el seu món.  Per contra, les declaracions i creences que fomenten la violència cap a la terra, les maneres de parlar que permeten deteriorar o arruïnar els éssers circumdants, es poden descriure com a falses maneres de parlar: formes que fomenten una relació insostenible amb la terra que ens engloba. Una civilització que destrueix implacablement la terra viva que habita no coneix bé la veritat, independentment de quants de fets constrastats hagi acumulat sobre les propietats calculables del seu món.