Dia internacional dels pobles indígenes: resiliència i resistència espiritual

El 9 d’agost, l’ONU proposa que celebrem el dia internacional dels pobles indígenes. El 2007, després d’anys de debats, l’ONU aprovà la Resolució relativa als drets dels pobles indígenes: Dret a l’existència, a mantenir la seva cultura, a conrear l’espiritualitat, als seus sistemes de governança, drets territorials essencials. Va costar molt d’aprovar-la, però es compleix poc. Els darrers segles s’estima que han estat exterminats el 25% dels pobles indígenes de la Terra i el 50% dels que romanen estan greument amenaçats d’extinció. Cada any, en són exterminats alguns, directament o indirecta.

Els pobles indígenes són els nostres germans grans -als qui tant devem- marginats, perseguits i criminalitzats en molts països del món. Malgrat els genocidis que han patit, i que segueixen patint, milers de pobles indígenes viuen encara en tots els continents (també a Europa) sovint confinats als llocs més inhòspits. Segons l’ONU són uns 400 milions, però podrien ser més del doble, si la definició d’indígena fos menys restrictiva i inclogués les comunitats locals fortament arrelades.

Globalment, existeix una correlació directa entre la diversitat cultural i natural. Els indígenes (5% de la humanitat contemporània) conserven aproximadament el 90% de les llengües del món i el 40% de la biodiversitat global. L’Informe especial de l’IPCC sobre el canvi climàtic (2019) va reconèixer que els pobles indígenes i les comunitats locals tenen un paper cabdal en la preservació dels ecosistemes i la prevenció de la desforestació, car són els que millor conserven la biodiversitat, globalment. Per això, el reconeixement dels drets dels pobles indígenes és vital per combatre el canvi climàtic i assegurar el nostre futur col·lectiu.

Tanmateix, cada any centenars de líders indígenes són empresonats, deportats, exiliats, o assassinats, arreu del món, per defensar llurs territoris sagrats, contra la voracitat d’expreses mineres, petrolieres, fustaneres, agroramaderes, que proveeixen els nostres supermercats. L’informe de Global Witness de 2019 ha documentat que es va assolir el màxim nombre de líders assassinats per defensar la terra i el medi ambient -quasi sempre pacíficament- des de que fa seguiments anuals. El 40% dels assassinats foren líders indígenes, i el 65% dels assassinats van tenir lloc a Amèrica Llatina, especialment a la regió amazònica. La mineria va ser el sector més mortífer, seguit de les grans empreses agroalimentàries i forestals.

El nostre sincer homenatge a tots ells, així com a totes les ONG que lluiten a favor dels pobles indígenes i els seus valors sagrats, com el Consorci ICCA o Survival Internacional. I també a totes les persones que arrisquen la vida per defensar-los, com ha fet al llarg de més de 50 anys a l’Amazònia el bisbe català, Pere Casaldàliga, que va deixar aquest món ahir.