Christian Monastic Lands as Protected Landscapes and Community Conserved Areas: An Overview

A partir d’una revisió bibliogràfica, diverses recerques i evidències empíriques, aquest treball examina si els territoris monàstics cristians compleixen les característiques essencials dels territoris conservats per comunitats indígenes i altres comunitats locals (community conserved areas and territories). Inspirades en principis espirituals i aplicant coneixements ecològics tradicionals, les comunitats monàstiques cristianes han desenvolupat, al llarg dels segles, models propis de gestió dels recursos naturals, creant i mantenint paisatges bonics, harmoniosos i diversos en tota mena d’ecosistemes. En molts països, els espais naturals ptoegits moderns s’han establert en territoris monàstics existents o antics, creant així sinèrgies positives i, de vegades, nous reptes tant per a la conservació del patrimoni religiós viu. Hom planteja que les experiències desenvolupades per algunes d’aquestes comunitats han generat alguns dels registres documjentals de gestió conservacionista més antics i complets del món. Per aquests motius, la majoria dels territoris gestionats per comunitats monàstiques cristianes haurien de ser considerats espais naturals de conservació comunitaris, corresponent en general a la categoria V – Paisatges Protegits de la UICN. Finlament, s’argumenta que l’experiència d’aquestes comunitats per adaptar-se i superar crisis ambientals i econòmiques al llarg de més d’un mil·lenni poden ser rellevants per als responsables polítics i els administradors dels espais naturals protegits actuals, especialment a les regions amb una gran biodiversitat i territoris humanitzats des de fa segles, on l’enfocament basat en paisatges protegits pot ser més eficaç.