Sacred Place-Making in Contemporary Lithuanian Native Faith
Dalia Senvaityte2026
Aquest article examina com es creen els espais sagrats de la “religió nativa» contemporània a Lituània. Sosté que aquests espais no són simplement heretats del passat precristià ni redescoberts com a espais sagrats per naturalesa, sinó que es construeixen activament mitjançant la senyalització material, l’ús ritual reiterat, la cura del paisatge i l’associació simbòlica amb la tradició bàltica reconstruïda. A partir de l’observació participant, materials comunitaris, comunicació pública i bibliografia acadèmica pertinent, l’article analitza diversos exemples que il·lustren diferents maneres de crear espais sagrats, com ara turons fortificats (alkakalniai), altars de pedra (aukurai), santuaris coberts, pedres sacralitzades, bosquets plantats, complexos arqueoastronòmics i paisatges mitològics creats expressament. Es presta una atenció especial al paper de l’aukuras com a centre material i visible de la pràctica ritual, mitjançant el qual les comunitats contemporànies delimiten l’espai sagrat i articulen la seva continuïtat amb el passat precristià.
Referència
