Pelegrinatge a Cruach Phádraig

Cada any, el darrer diumenge de juliol, milers de pelegrins pugen al cim de Cruach Phádraig, una muntanya santa de 764 m d’alçada, en honor de Sant Patrici, patró d’Irlanda, qui, segons la tradició, va romandre-hi 40 dies en dejuni i pregària l’any 441, durant l’evangelització de l’illa.

Des de temps medievals, els pelegrins cristians pugen a la muntanya descalços, com a acte de penitència, una pràctica que encara es manté avui dia. A més, alguns pelegrins duen a terme “rituals de circumval·lació”, en què resen mentre caminen cap al sol, entorn d’indrets característics de la muntanya. Antigament, els pelegrins portaven pedres com a acte de penitència o per la intenció d’una pregària. El costum de portar pedres es pot observar en molts altres antics camins de pelegrinatge, sent el més destacat, potser, el Camí de Santiago. A dalt del cim, s’hi celebren misses tot el diumenge.

El topònim Croagh Patrick -com també se’l coneix- procedeix de l’irlandès Cruach Phádraig que significa “Pila de (Sant) Patrici”.  En aquest indret es troben evidències d’un paisatge d’importància religiosa des de l’època del bronze, amb un gran nombre d’alineacions megalítiques, tant a Croagh Patrick com als seus voltants. La tradició diu que Sant Patrici va seguir el Tóchar Phádraig, una calçada precristiana que anava cap a la muntanya, que es creu que forma part d’un pelegrinatge anterior, que es va cristianitzar després.

Cruach Phádraig és un estudi de cas de la Iniciativa Delos de la IUCN.